v1: 

Llàgrimes lliscant per les parets rugoses d'un pou sense aigua on enfonsada intento buscar un cel que no trobo immersa en la foscor que lentament va tancant-me els ulls.

v2: 
Des d'aquí sota, res.Ni jo mateixa hi sóc...
Una foscor pesada amb tacte borrós s'hem empassa lentament. A cada respiració va ocupant-me els pulmons, les venes... I l'Angoixa constant no em permet moure'm. Em quedo estirada sobre el terra, sota terra, respirant el mínim possible. M'he convertit en un tros de la paret del pou que m'amaga i ara no puc ni tant sols moure'm.

Tus

Como duele un cristal en la planta del pie al andar... 

Como duelen astillas de madera clavadas entre la uña y el dedo...

Así duele.

Al buit

Tanca-ho tot i empetitim-nos en l’espai fins que ens ofegui i la llum mori. Esgota el vent inhalant-lo amb força, tantes vegades com en quedi.

Al buit. Ja no queda res més que tu. Res més que necessiti.

Dóna’m ara el teu aire; l’únic que els meus pulmons respiren. 

Mullem sospirs que humitegen la pell mentre la sang resseca les venes. Acosta’t i estripa el vel que fa de nosaltres dos i així, de tot en tindrem prou.

Músics

L’un tanca els ulls enfocant el cel, l’altre palpita com si un timbal li sacsegés el pit. Somriures còmplices, ulls brillants que reflecteixen el color d’una nova cançó, fruit del moment, del sentiment i de l’amor. Notes que no estan escrites i ressonen palpables, nítides, com pinzellades damunt de tela blanca. Silencis. Pauses. Temps i contratemps que m’arrosseguen com el vent que abraça el màstil al ritme del compàs per ballar com el fum estenent-me cap el cel.

Reflexos de realitat glaçada

La jaqueta mig cordada talla, suau, el vent d’una nit de tardor. Comença el fred, la foscor, el silenci i els grisos. Pel carrer ningú. El cel negre em convida a trobar-hi els estels, estiro els braços i giro sobre mi mateixa, cantant en veu baixa les flautes d’una cançó que em ressona de fons.

Caic a la realitat, arribo a casa i em cordo la jaqueta. Hi fa més fred a dins que a fora

Demoliciones temporales. - Lunatic Asylum - Fotolog

Demoliciones temporales. - Lunatic Asylum - Fotolog

Shared via AddThis

Curant la consciència de les coses no fetes.
Teixint els fils de l'estimació desfeta.